Refudums
CONFERIMENT DAI REFUDUMS AL SERVIZI PUBLIC
Cun cheste note, cheste Aministrazion Comunâl e vûl rinfuarçâ la cognossince dai residents tal Comun di Bicinins su lis modalitâts di conferiment dai refudums urbans al servizi public.
I refudums a son scarts, a son ce che al reste des ativitâts dal om. Si è calcolât che la cuantitât di refudums che ognun di nô al prodûs intune dì al è pâr a cirche 1,5 Kg.
A chescj bisugne zontâ i refudums lassâts pes stradis, chei de lavorazion des industriis, des gjavis e minieris, chei produsûts dai contadins e tancj altris gjenars. Ducj chescj refudums ju butìn inte tiere e, cualchi volte, intes aghis. Cualchi gjenar di refudum nol fâs dam e al si trasforme in mût naturâl. Altris refudums, invezit, no si puedin trasformâ: a modifichin l’ambient e cualchi volte a son une vore pericolôs pe nestre salût.
Ma a sino pardabon sigûrs che dut chel che o butìn vie nol puedi coventâ?
Vuê o vin i imprescj par cjapâ sù i refudums in mût diferenziât, par riciclâ e tornâ a doprâ une buine part di ce che o butìn vie, par ridusi la cuantitât di refudums che par solit o produsìn.
Se o imparìn a distingui i refudums, se o si abituìn a dividiju un di chel altri, o podìn fâ un grant servizi par nô e pal nestri ambient.E o podìn sparagnâ. Dome in chest mût, di fat, al è pussibil ridusi la produzion di refudums e trasformâju inte maniere plui utile e mancul pericolose.
In chest Comun, cussì come che al sucêt in ducj i Comuns che a fasin part dal “Consorzi pal servizi di racuelte e smaltiment dai refudums solits urbans tra i Comuns de basse Furlane” cun sede in San Zorç di Noiâr, aromai di agns al è stât adotât il sisteme de racuelte diferenziade dai refudums, cussì come che al è achì specificât:
Veri: al è un materiâl definît “net” parcè che nol è produsût cun sostancis incuinantis, al pues jessi facilmentri doprât di gnûf, e tantis voltis riciclât. Cjapìn su il veri e butìnlu tes cjampanis di pueste di colôr vert che a son cussì dislozadis:
a Bicinins: in Vie Rome inte crosere cun Vie R. Pacis,
dongje de Glesie di Bicinins in Vie Rome,
in Vie Cjasâi Stoc dongje dal simitieri;
a Cucane: in Vie XXV Aprile tal plaçâl denant de Glesie;
a Grîs: te crosere fra Vie Mortean e Vie Cjasteons,
li dal simitieri;
a Feletis: in Vie G. Verdi li de crosere cun Vie Cividât,
dongje de Glesie;
I veris di grandis dimensions, damigjanis, lastris, e v.i. a àn di sedi puartadis li dal ecoplaçâl comunâl di Vie Cucane viert la sabide des 10.00 a lis 12.00.
Cjarte e cjarton: il servizi di racuelte puarte a puarte al ven fat dai operadôrs ogni LUNIS di matine. I materiâi a àn di sedi metûts dilunc pe vie dentri des 8.00 dal lunis di matine. La cjarte e il cjarton no àn di sedi metûts in sacuts di plastiche o altri materiâl che a nol sedi cjarte.
Dal 2005 al è pussibil puartâ piçulis cuantitâts di cjarte e cjarton ancje tai contignidôrs destinâts ae racuelte de plastiche e des latinis di metal (contignidôrs cun tapon zâl).
Plastiche e latinis: la plastiche no je biodegradabile, ma e pues jessi riciclade. Cjapìn su la plastiche, lis butiliis e lis latinis, sclicìnlis in mût di ridusi une vore il volum, butìnlis intai contignidôrs stradâi di pueste cul tapon zâl che a son par solit dongje des cjampanis di veri.
Vueli vegjetâl: i vuelis vegjetâi di friture domestiche a àn di sedi puartâts tal contignidôr di pueste che al è li dal ecoplaçâl comunâl.
Medisinis scjadudis: lis medisinis scjadudis, no dopradis o ladis di mâl, a son refudums pericolôs e no van miscliçâts cun chei altris refudums urbans. Lis medisinis a àn di sedi puartadis tai recipients di pueste che a si cjatin devant de farmacie di Bicinins, vint cure, prime, di eliminâ la confezion di cjarte o di plastiche e i sfueuts ilustratîfs..
Pilis scjariadis: pilis e batariis scjariadis (NO BATARIIS AUTO) si cjapin sù tai recipients di pueste:
a Bicinins li dal esercizi comerciâl “Al buonacquisto” in Vie Rome,
li dal “Elettrocasa” di Ciotti Gianni in Vie S. Maria,
denant de Cartolerie “2 elle” in Vie Palme,
a Feletis li dal “Bar Centrale” di Bolzon Gianna in Vie G. Verdi,
inte crosere des Viis G. Verdi e Udin;
Refudums solits urbans: i refudums solits urbans a son chei domestics e chei che a vegnin des stradis, dai parcs e dai zardins. I refudums solits urbans a si distinguin in refudums organics e inorganics. I refudums organics a son chei che a derivin di creaturis viventis, animâi o vegjetâi, par esempli i refudums di cusine, lis fueis secjis, e v.i. e par chest a son biodegradabii. I refudums inorganics (minerâi, plastiche, veri, metal,…) no si trasformin in mût naturâl. A no derivin di creaturis viventis e duncje no si decomponin cun facilitât.
I refudums solits urbans a àn di sedi metûts in sacuts sierâts intai cassonets di pueste che a son dilunc lis viis. Al è fat diviêt assolût di bandonâ refudums di cualsisei gjenar fûr dai cassonets.
Racuelte refudums bocons: un altri servizi di racuelte di refudums urbans al ven fat intal Ecoplaçâl comunâl di Bicinins situât in Vie Cucane (di front dal cjamp sportîf) viert la sabide di matine des 10.00 a lis 12.00.
Intal Ecoplaçâl si puedin puartâ a gratis, in mût diferenziât, chescj refudums:
· Refudums bocons ( mobii vecjos, materàs e v.i.)
· Rotams di fier (rêts di jet, tubis, stufis, imprescj, radiatôrs, e v.i.)
· Scarts vegjetâi (jerbe, fueis, scarts di cerpidure, e v.i.)
· Len (trâfs, as, len di brusâ, e v.i.)
· Veris di grandis dimensions ( lastris, damigjanis, e v.i.)
· Eletrodomestics (frigorifars, congjeladôrs, e v.i.)
I refudums a varan di sedi depositâts tai cassons di pueste,e , se di dimensions grandis, a varan di sedi rots e peâts in mût di ridusi il spazi complessîf.
No àn di sedi puartâts tal Ecoplaçâl i materiâi che a derivin di inerts e i vuelis doprâts.
Al è vietât lassâ i refudums fûr dal ecoplaçâl e in oraris diviers di chei indicâts.
Composter: si informin i citadins che a son ancjemò disponibii i COMPOSTER pal compostaç domestic dai refudums organics di cusine di 300 litris concedûts in comodât a gratis di chest Comun. Cui che al fos interessât, al pues fâ domande al Ufici Tribûts dal Comun tai solits oraris di riceviment al public.
Si sotlinie la impuartance di une corete racuelte dai refudums urbans, no dome pal rispiet dal ambient, ma ancje par une cuistion di caratar economic. Di fat, une plui piçule cuantitât di refudums puartâts al servizi al pues compuartâ une diminuzion de tasse refudums a ducj i residents.
Sigûrs di vê fate une robe gradite, i Uficis Comunâi competents a restin a disposizion par ogni eventuâl sclariment che al fos necessari.
